La llengua dels joves: llengua inicial, llengua habitual i llengua d’identificació (2)

La població de Catalunya

Parlava la setmana passada de com el castellà ha anat ocupant espais d’ús a Catalunya i com aquesta circumstància n’ha provocat la nativització a Catalunya. Si ens preguntem per què ha passat la primera resposta que podrem donar és que, si hem de fer cas de les dades demolingüístiques, no és pas per una reducció del gruix dels catalanoparlants, ni tampoc per la pèrdua de la transmissió lingüística, que es manté estable, que comporti una modificació de la llengua inicial sinó que la causa l’hem d’anar a trobar en l’augment de la població per l’arribada de gent de tot el món.

Gràfic 1. Creixement de la població de Catalunya (1981-2022)

Si anem una mica més enllà i hi afegim les dades d’origen de la població immigrada descobrirem que l’any 2023 el gruix principal procedia principalment de Llatinoamèrica —centre i sud del continent americà— i, per tant, de llengua materna castellana, una qüestió també significativa per com afecta directament els usos lingüístics de la població catalana.

Taula 1. Distribució de la població nascuda a l’estranger per continents

Conseqüències de l’evolució demogràfica

Aquest fet ha implicat que els espais d’ús del català s’hagin anat reduint a mesura que ha anat augmentant la població de manera que el castellà ha anat convertint en la llengua ambiental, és a dir, la que ressona per molts racons del país. A la vegada, ha ocupat nous espais com les xarxes socials, en què les llengües hegemòniques com l’anglès i el castellà ja regnen sense rival, i s’ha mantingut en d’altres que tradicionalment ja havia ocupat des de sempre —com el cinema, els videojocs i la música, per enumerar alguns dels casos més paradigmàtics— de manera que per a la pràctica totalitat dels joves s’ha convertit en una llengua familiar en molts sentits.

Aquesta familiaritat evidentment comporta unes derivades com les que podem trobar en les dades resultants d’alguns estudis pel que fa als índexs de coneixement: mentre que els joves d’entre 15 i 29 anys valoren la seva habilitat a l’hora de parlar castellà en un 9 d’una escala de 0 a 10, en el cas del català ho fan en un 7, fins i tot també en joves que tenen el català com a llengua primera.

Aquestes diferències poden convertir-se en una barrera quant a la freqüència d’ús —perquè al final menys habilitat es converteix en menys seguretat i, per tant, en un menor ús— que aprofundeixen les desigualtats encara existents entre català i castellà. A més, també cal parar atenció en les conseqüències d’aquestes xifres pel que fa al coneixement —gairebé quatre punts percentuals—  segons si els joves han nascut en territoris de llengua catalana o són originaris de l’Estat espanyol o de la resta del món (Vila et al., 2023), unes dades que anticipen, per tant, també, en quin col·lectiu convindrà incidir especialment amb polítiques actives de foment de l’ús del català.

Llengua d’identificació

Si anem més al detall i ens endinsem dins de l’anàlisi sociolingüística més clàssica podrem veure com l’escrutini de tres conceptes com són la llengua d’identificació, la llengua inicial i la llengua habitual ens proporciona elements d’estudi interessants. Per tant, si volem definir breument aquests conceptes direm, en primer lloc, que quan parlem de llengua d’identificació ens referim a aquella llengua amb la qual el parlant se sent més identificat per les raons que sigui.

Per a situar-nos direm que un parlant amb una llengua inicial determinada pot canviar la seva filiació lingüística al llarg de la vida, cosa que suposarà que la llengua d’identificació no sigui la mateixa que la llengua inicial. Així doncs, quant a la llengua d’identificació voldria destacar que un 37,1 % dels joves d’entre 15 i 29 anys tenen el català; un 9,5 % s’identifiquen amb el català i una altra llengua (normalment la castellana); el 43,5 % amb el castellà, i el 9,8 % amb altres llengües.

Gràfic 2. Percentatge de parlants segons llengua d’identificació dividits per franges d’edat

Llengua inicial

En el cas de la llengua inicial, segons els manuals de sociolingüística, podem que és la llengua que hem après a casa des de ben petits, és a dir, la que ens han transmès els pares —és la que en alguns contextos també s’anomena llengua primera o L1.

Si relacionem les dades de llengua d’identificació amb les de llengua inicial, malgrat un context que és complex, ens adonarem de la capacitat d’atracció del català: la llengua d’identificació creix gairebé un 3 % respecte de la llengua inicial en aquesta franja d’edat.

Gràfic 3. Percentatge de parlants segons llengua inicial dividits per franges d’edat

Una dada que sempre s’ha destacat pel que suposa pel català, en referència a la capacitat d’atracció que té, però que a la vegada evidencia que és insuficient per poder evitar l’avanç de la substitució lingüística que mostren les dades de l’EULP 2023.

Llengua habitual

Pel que fa a la llengua habitual, que s’ha definit com aquella que el parlant considera que fa servir normalment, veurem com en aquesta mateixa franja d’edat el resultat és gairebé el mateix tot i que augmenta un 0,8 %, una altra dada del tot exigua ateses les xifres cada cop més baixes d’ús del català entre els joves.

 Gràfic 4. Percentatge de parlants segons la seva llengua habitual, per franges d’edat

De totes maneres, el català, malgrat que com comentava té un evident marge de millora en el context actual, encara manté la capacitat de generar nous usuaris habituals de la llengua. Ara bé, molts cops s’han fet servir aquestes xifres per remarcar que no estem pas tan malament tot i que l’anàlisi de les dades històriques de llengua habitual deixa entreveure una disminució persistent en aquesta franja d’edat, que ha tocat fons el 2023 amb una pèrdua de sis punts percentuals.

    Gràfic 5. Percentatge de parlants segons la seva llengua habitual, de 15 a 29 anys

Finalment, amb referència al percentatge d’ús segons la llengua inicial repartit en quatre grups  —català, català i una altra llengua igual, castellà i altres llengües i altres combinacions— veiem com els catalanoparlants inicials d’entre 15 i 29 anys són els que parlen més català i en tenen una mitjana de coneixement més alta en comparació amb la mitjana de la població.

Gràfic 6. Percentatge d’ús segons llengua inicial i franges d’edat

Ara bé, tot i que s’ha guanyat en extensió també és cert que percentualment s’ha perdut intensitat d’ús —és a dir, el català és més conegut, però menys parlat—, un fet preocupant si l’analitzem conjuntament amb una altra dada: per franges d’edat hi ha diferències molt significatives entre els catalanoparlants i els bilingües inicials, amb una reducció del percentatge d’ús del català del 16 % i del 24 % respectivament quan ho comparem amb les dades percentuals dels parlants de 65 anys o més.

Conclusions

En resum, cal una intervenció decidida per frenar les tendències que reflecteixen les xifres en els joves, ja no només pel que fa al nombre de parlants absoluts en aquesta franja, sinó també amb la voluntat de reorientar aquestes xifres en relació amb els usos, que tendeixen a una reducció de la freqüència d’ús.

L’objectiu principal sobretot ha de ser la creació de vincles duradors amb la llengua catalana, per la qual cosa cal plantejar una proposta que trenqui les tendències que s’han acabat convertint en hàbits i que, avui en dia, existeixen en parlants de llengües diferents del català, però també en aquells que tenen el català com a llengua habitual.

És obvi que el català és prou mal·leable per adaptar-se a tots els registres i a totes les situacions comunicatives, tot i que la percepció entre els joves és la contrària —la situació sociolingüística del català no hi ajuda gaire. L’objectiu  ha de ser canviar aquestes percepcions negatives al voltant del català que incideixen directament en els usos, de manera que disminueixi la tendència a convergir al castellà i les consegüents mudes lingüístiques —un fenomen que hem d’entendre per què es produeix si volem revertir-lo— i que s’estableixin uns vincles a llarg termini amb la llengua catalana, que ens permeti parlar de joves mantenidors del català.