Faig un petit parèntesi i durant aquesta setmana deixo aparcats els articles relacionats amb la llengua i els joves que he tractat aquí i aquí per presentar Els desposseïts, una de les novel·les que més m’han fet reflexionar al voltant de la idea com els éssers humans afrontem les nostres contradiccions i del fet que la voluntat inequívoca de millorar la nostra societat topa indefectiblement també amb les nostres subjectivitats.
La literatura ha de servir d’entreteniment? Sens dubte, però també ha de ser el vehicle per expressar la imperfecció implícita que s’amaga darrere de qualsevol activitat humana, per lloable que sigui la finalitat, que és el que vol explicar-nos l’Ursula K. Le Guin, perquè la veritable literatura és aquella que és com un cop de puny perquè t’embranca en aquest debat sense contemplacions.
Els desposseïts pertany a aquesta classe de literatura i malgrat que va ser escrit per Ursula K. Le Guin l’any 1974 tots els temes que van apareixent al llarg del llibre són ben presents en la societat del segle xxi. Aquest és un de tants mèrits que converteixen aquest clàssic de la ciència-ficció —ja seria hora de classificar-lo sense etiquetes i directament parlar de clàssic de la literatura universal— en un llibre indefugible per a qualsevol persona que es consideri un amant de la literatura en majúscules.
Le Guin sap combinar amb mestria la realitat de dos móns un dels quals és l’antítesi del que per a l’autora representa el que és ideal; malgrat això, la seva honradesa intel·lectual gosa presentar Urras com un món no únicament de propiedors i sap anar més enllà del tòpic. Així mateix, a Anarres no tot compleix al peu de la lletra el que per alguns podria classificar-se com a paradís de les utopies i Ursula K. Le Guin, amb la mateixa sinceritat, gens doctrinal, no dubta a caracteritzar la societat anarresi amb les contradiccions que afloren en totes les societats.
Anarres per a Le Guin és un món ideal amb una idea perfecta que ha estat devorada per un conformisme social que està enverinant la gènesi del pensament odonià fins a burocratitzar un món sense lleis explícites, però amb un seguit d’implícits que aboca els idealistes més purs al límit de la bogeria davant la de la deformació de la idea primigènia.
A Els desposseïts anem assistint també al xoc cultural, que representa la presència en un nou món com el d’Urras, per part d’un anarquista com el Shevek i que Le Guin constantment retrata mostrant les diferències entre tots dos móns. Els paral·lelismes amb les societats capitalistes són inevitables i buscats perquè del que es tracta també és de contraposar les dues societats des d’un mateix punt de vista, el d’un outsider com el Shevek, que malgrat tot continua convençut d’aquell ideal odonià.
Le Guin se serveix d’aquesta mirada en primera persona per establir un viatge d’anada i tornada constant entre Urras i Anarres que no es limita a presentar Anarres com la utopia d’un món millor, sinó que també el presenta com una opció de vida imperfecta en tant que establerta per personatges que conviuen amb les pròpies contradiccions personals, sentimentals, polítiques, etc., i que forma part de la mateixa idiosincràsia de l’ésser humà.
La reflexió contínua del protagonista al voltant de la seva vida, que s’entrellaça a la mateixa idea fundacional d’Anarres fins a fer-la indistingible, és el vehicle perfecte que ens agafa de la mà per mostrar-nos també la gestació de la seva idea de llibertat individual que l’enfrontarà al món que estima i que viu gangrenat per la perversió de la idea original de la seva fundadora, Odo.
Tot aquest garbuix d’idees que giren al voltant de com l’individu ha de sobreposar-se a la seva societat quan s’ha anat recloent en un reaccionarisme incapacitant és el veritable missatge de l’obra de Le Guin: la lluita per l’ideal, per seguir endavant a la recerca de la veritable utopia llibertària, sense conformar-se en cap moment malgrat el preu a pagar.
Sens dubte tots aquests moments que trobem al llarg del llibre donen una idea de la ferma voluntat de l’autora de fer reflexionar el lector; ara bé, Le Guin ho fa sense dogmatismes ni voluntat d’adoctrinar el lector i és, en definitiva, un altre dels grans encerts de Els desposseïts.
Deixa un comentari