Com podem acceptar amb naturalitat aquest titular?

Els esports s’han convertit en una altra de les baules d’una cadena que cada cop els catalans portem amb més naturalitat i que alhora van filtrant un discurs que sens dubte és contraproduent des d’un punt de vista sociolingüístic.

La presentació d’un jugador al Barça sempre és notícia en un país com Catalunya en què sembla que tot va bé si l’equip, de futbol, funciona. Els rituals sempre són els mateixos: el jugador diu que està complint un somni, que el Barça és el millor equip del món i acaba sempre amb un «Visca el Barça i visca Catalunya».

El que també comença a ser un element que es repeteix és l’acceptació d’un marc lingüístic en què el català sempre, d’una manera o d’una altra, apareix en segon lloc, i per descomptat per sota del castellà.

Sí, sí, ja sé el que alguns direu, que sí, que és normal, que quina llengua vols que parli i aprengui el jugador, i no sé quantes excuses més —són excuses, no en tingueu cap dubte. La qüestió en què vull fixar-me és en l’acceptació d’un context, que no és en absolut el millor per a una llengua com la catalana, que pateix en excés els condicionaments sociolingüístics que accepten acríticament aquesta subordinació lingüística.

El periodista, dins del seu marc mental, accepta aquesta subordinació en què quatre paraules tòpiques en català són un motiu de joia al costat del fet que ja domina la llengua important, la que compta de veritat, el castellà. Ja podem fer cursos de sensibilització lingüística, ja, que no deixaran de ser un trist castell de cartes davant d’aquests discursos que són un clau més per al taüt en què anem amuntegant tots els prejudicis que condemnen una llengua a la residualització.

Després de veure això qui no canviarà de llengua per acabar parlant la que compta amb el prestigi suficient perquè algú que ve de fora l’aprengui fins a dominar-la?

Què els direm als milers de persones que avui estan aprenent català arreu del domini lingüístic i vegin que venem tan barata la nostra autoestima lingüística?

Sempre els ho podem preguntar als periodistes de la redacció de l’Esport3…

PS: Sí, aquest fet ha estat prou important perquè surti de la letargia dels últims mesos. Gràcies, Barça!