Quatre ratlles ràpides amb què intentaré explicar el sentit d’aquest blog, un mitjà que ara mateix no sé si té gaire sentit en un món com el nostre que s’ha acostumat a cremar etapes i eines comunicatives a la velocitat de la llum.
Si hi ha una cosa que ens agrada als catalans és parlar de la nostra llengua, a vegades sense saber-ne prou, excitats com només ens exalten les coses més íntimes, i sovint amb un excés de zel que ens fa embafadors per a qui els idiomes són només simples vehicles de comunicació.
Sigui com sigui la voluntat que tinc és abocar totes aquestes dèries passades pel sedàs de les subjectivitats d’un filòleg que sap que el coneixement lingüístic i literari és inabastable i que l’únic que podem fer és intentar posar una mica de llum amb la il·lusió d’encertar-la de tant en tant.
El marc en què ens mourem és prou sucós: literatura, llengua i política lingüística al segle XXI, veurem cap a on ens porta…
Deixa un comentari