La política lingüística municipal: àmbit intern i extern (2)

La setmana passada publicava el primer capítol, un petit monogràfic que he dedicat a la política lingüística en l’àmbit municipal que intenta descriure’n les necessitats i la situació actual als consistoris catalans. Avui em centraré en quines accions es poden dur a terme internament i externament des dels municipis.

Política lingüística interna: el català a l’administració local

La política lingüística municipal és clau perquè els ajuntaments puguin exercir un lideratge efectiu en la promoció de la llengua. Per començar, és imprescindible que, en primer lloc, o paral·lelament, endrecin internament la seva organització. L’administració local no només ha de complir les obligacions legals pel que fa als usos lingüístics, sinó que també ha d’esdevenir un model de referència per a la ciutadania i per a les entitats de l’entorn més immediat.

a) El català com a llengua de treball i de servei

El primer àmbit d’actuació, atès l’objectiu prioritari d’exercir el rol d’influenciador, ha de ser la consolidació del català com a llengua vehicular en totes les comunicacions internes i externes del consistori:

• Utilització habitual en les sessions plenàries, en les xarxes socials municipals i en la comunicació institucional.
• Presència garantida en l’atenció oral i escrita a la ciutadania, amb la consegüent formació per al personal que té contacte directe amb el públic.
• Correcció i revisió lingüística de documents oficials, per assegurar un llenguatge planer, comprensible i de qualitat.

b) Formació i sensibilització del personal

Els ajuntaments, en el marc de la política lingüística interna, han d’impulsar accions formatives adreçades al personal municipal. La Plataforma per la Llengua, mitjançant el projecte ImpliCAT, i el Consorci posen a disposició dels ajuntaments un conjunt de serveis per poder satisfer totes les necessitats en aquest sentit:

• Cursos de bones pràctiques lingüístiques en l’atenció ciutadana:

1. Tenen per objectiu fer entendre que unes pràctiques lingüístiques de qualitat contribueixen a un servei públic també de qualitat.
2. Ofereixen recursos per gestionar amb seguretat les interaccions en entorns multilingües.

• Tallers de sensibilització lingüística que s’orienten en el sentit de fer reflexionar l’alumne sobre les pròpies actituds lingüístiques a fi d’evitar prejudicis que poden limitar l’ús del català en el servei públic.
• Plans interns de voluntariat lingüístic en què empleats amb més competència acompanyen companys que necessiten reforçar l’ús oral o escrit.

Quant als dos primers recursos cal tenir en compte que són complementaris i ajuden a dotar el personal dels ajuntaments de les eines necessàries per adonar-se de la importància d’una acurada gestió lingüística en l’atenció a la ciutadania.

L’objectiu és oferir una informació contrastada, objectiva, sempre a partir de testimonis reals, que obri un espai per a la reflexió i actuï de generador de preguntes, que creï una motivació per dur a la pràctica els aprenentatges assolits.

c) Auditories i millora contínua

L’aplicació d’auditories lingüístiques internes i de tests d’autoavaluació, que el Departament de Política Lingüística posa a disposició dels ajuntaments, permeten disposar, com ja he comentat, d’indicadors objectius sobre la presència del català dins l’organització. Aquestes eines ajuden a identificar punts febles —per exemple, àrees en què encara predomina el castellà en la documentació o en la comunicació amb proveïdors— i a establir plans de millora amb objectius temporals, que hauran d’auditar-se posteriorment per revisar el grau d’assoliment.

d) Contractació i clàusules lingüístiques

Els ajuntaments també poden actuar com a agents normatius en l’àmbit de la contractació amb la introducció de clàusules lingüístiques i l’establiment de mecanismes de seguiment i sanció.

És important remarcar la importància de les administracions públiques com a grans contractants i, en atenció això, cal aconseguir que la capacitat tractora de l’administració actuï de forma que aconsegueixi canvis de conducta en les empreses contractistes.

La inclusió de clàusules lingüístiques en els plecs de condicions té per objectiu que les empreses adjudicatàries garanteixin l’ús del català en la retolació, la documentació i l’atenció al públic i, per això mateix, és necessària una bona política lingüística municipal. La idea és que els municipis incloguin sistemàticament aquest clausulat específic, però sempre amb l’assessorament dels serveis jurídics municipals.

L’especificitat d’aquesta qüestió demana l’atenció particular dels assessors jurídics atesa la impossibilitat normativa que aquest tipus de clàusules figurin com un requisit dins del plec de clàusules administratives d’un contracte públic, però sí com un mèrit puntuable; això permet, per una banda, que l’eix de contractació d’una empresa no sigui només el preu i, de l’altra, que l’ajuntament tingui capacitat de rescindir el contracte en cas d’incompliment.

e) Lideratge polític i exemplaritat

Finalment, cal destacar el paper dels càrrecs electes. L’ús del català de manera habitual i natural en la vida institucional i pública dels representants polítics constitueix un missatge simbòlic de prestigi i normalitat que té un fort impacte en la ciutadania. L’administració local ha d’esdevenir un espai clau de normalització lingüística, capaç de generar confiança i de consolidar el català com a llengua comuna si actua amb coherència i amb voluntat d’exemplaritat.

Política lingüística municipal externa: ciutadania, teixit associatiu i sectors estratègics

Un cop consolidada la base interna, els ajuntaments han d’exercir un paper central com a dinamitzadors de l’ús del català en l’espai públic i comunitari més immediat. Les polítiques municipals, per la seva proximitat, tenen la capacitat de transformar els hàbits lingüístics de la ciutadania i de generar xarxes de complicitat amb el teixit associatiu i econòmic local.

a) Sensibilització i bones pràctiques

Els ajuntaments poden impulsar campanyes de sensibilització orientades a prestigiar el català i a fomentar-ne l’ús en les relacions quotidianes. Algunes iniciatives destacades són:

• La campanya dels “21 dies en català”, que convida la ciutadania a iniciar i mantenir converses en català per crear un nou hàbit.
• La difusió de bones pràctiques lingüístiques a través de tallers, especialment dirigits a entitats que focalitzen la seva activitat en l’esport, el lleure i l’associacionisme juvenil.

b) Comerç i sector econòmic local

El comerç de proximitat ha de ser un espai estratègic per al foment del català i ha d’estar sempre present en la política lingüística municipal. Per això, totes les actuacions han de tenir un impacte directe en el paisatge lingüístic de la ciutat i en la percepció ciutadana del català com a llengua útil i necessària:

• Visites pedagògiques a establiments per informar sobre la normativa lingüística i oferir recursos de traducció o retolació.
• Col·laboració en el projecte del CPNL Comerços aprenents amb el qual porten la formació lingüística directament als llocs de treball amb sessions breus i adaptades als horaris comercials.
• Convenis amb associacions de comerciants per promoure la llengua entre els associats i destacar la importància del compliment de la normativa per garantir el dret a ser atès en català.

c) Entitats culturals, socials i esportives

L’associacionisme és un dels trets idiosincràtics de la societat catalana d’ençà del segle XIX i es caracteritza pel seu dinamisme, presència arreu del territori i l’alt grau d’implicació en els projectes col·lectius. El teixit associatiu és un dels millors aliats per multiplicar l’abast de les polítiques lingüístiques municipals, per la qual cosa és recomanable impulsar pactes locals per la llengua que aglutinin entitats culturals, esportives i socials al voltant d’un compromís compartit per l’ús de la llengua.

Un dels entorns on hi ha més dificultat de penetració de la política lingüística és en les entitats esportives, convé tenir-ho present a l’hora d’implementar accions futures en aquest àmbit.¹ Per l’impacte que tenen en milers de nois i noies que practiquen un esport diàriament ha de ser un dels eixos prioritaris d’acció de la política lingüística municipal.

d) Programes de voluntariat i cohesió social

El català pot esdevenir també un eix de cohesió entre la població autòctona i la nouvinguda amb l’elaboració de projectes que fomentin l’intercanvi social amb iniciatives que projecten el català com a llengua de convivència i de servei, unes iniciatives que reforcen el paper dels municipis com a actors clau en la integració de la població nouvinguda.

• Desenvolupament de programes de Voluntariat per la llengua en col·laboració amb el CPNL.
• Fomentar la creació d’espais de trobada informals —clubs de lectura, activitats pròpies de les diferents associacions: ateneus, esplais, castellers, etc.— que facilitin la pràctica del català i a la vegada la interacció entre els diferents col·lectius en complicitat amb les associacions locals i de persones nouvingudes.

En definitiva i com a resum de tot el que he exposat, cal no oblidar que els ajuntaments amb un pla de política lingüística municipal tenen més capacitat d’influir en la societat i, per això mateix, augmenten les possibilitats que els usos lingüístics canviïn.

1. Tard o d’hora també hauré de dedicar un article als clubs esportius per la seva incidència com a referents lingüístics. Malauradament, aquest sector no fa la feina que caldria en aquest sentit. ↩︎