Com avançava en un dels epílegs de l’apunt de la setmana passada avui toca parlar de quin és el panorama formatiu quant a sociolingüística i política lingüística. Sobre aquesta qüestió, el que ens hauria de semblar incomprensible avui dia és que en el context sociolingüístic actual de la llengua catalana no hi hagi la voluntat per part de les universitats públiques del país d’ampliar l’oferta de formació en sociolingüística i ampliar la nòmina d’especialistes per atendre la situació d’emergència lingüística que en alguns llocs del domini lingüístic ja comença —i soc optimista— a donar senyals de substitució lingüística.
Assignatures específiques als graus
Si anem a la formació en sociolingüística i política lingüística que trobem als plans d’estudis dels graus en Filologia Catalana el primer que descobrirem és que en totes les universitats s’ofereix l’assignatura de Sociolingüística i el que varia és el nombre de crèdits, dels tres de la UdG als sis de la UAB, UdL, UB, UOC o la URV. A Girona, a banda de deixar l’assignatura en només tres crèdits, li han canviat el nom i l’han denominada El Català Avui.
Si cerquem una assignatura que tingui relació amb la política lingüística veurem com n’apareix una a la UdL, Política i Planificació Lingüístiques; a més a més, és l’única universitat catalana en què és una assignatura obligatòria, ja que en les altres dues que l’ofereixen, la UB i la UOC, és optativa. Així mateix, aquesta assignatura havia existit en els plans d’estudis antics de la UAB i la URV, però ara mateix està desactivada.
Com a curiositat personal, a la URV, la meva universitat, prefereixen oferir assignatures com Taller d’Escriptura i Onomàstica —i potser estan de sort perquè a la meva promoció li va tocar Narrativa Oral, una assignatura de la qual en vam extreure grans aprenentatges— abans de tornar a incloure al pla d’estudis l’assignatura de Multiculturalisme i Política Lingüística, que va desactivar-se el curs 2019-2020.
A més a més, a la UOC inclouen al pla d’estudis Sociologia General i Multiculturalisme i Educació, en què es treballa el disseny de polítiques lingüístiques en l’educació formal i la no formal entre altres qüestions.
Cas específic: grau en Llengües Aplicades
He deixat per al final un cas a part perquè no es correspon a cap grau en Filologia Catalana, sinó que fa una mena de tractament de diverses llengües: és el grau en Llengües Aplicades de la Universitat Pompeu Fabra —sí, quines coses, en aquesta universitat a banda de maltractar el català en pro de la internacionalització tampoc no tenen el grau en Filologia Catalana.
Així, al grau en Llengües Aplicades s’inclou l’aprenentatge de dues llengües estrangeres, es combina amb estades a l’estranger, i és l’ensenyament en què podem trobar un conjunt de crèdits —trenta-un, concretament— amb assignatures obligatòries com, per exemple, Estudi de Casos: Llengües i Societat; Estudi de Casos: Llengües i Empresa, o Estudi de Casos: Llengua i Educació. Seria, segons sembla, el grau que proporciona una millor formació en sociolingüística o, com a mínim, amb molta més profunditat que en la resta d’ensenyaments, però amb la condició del coneixement extra de llengües estrangeres a part del castellà.
Màsters i postgraus: una especialització per posar-se a plorar
Si volem trobar una especialització, però, cal tenir en compte que en, en principi, després de la reforma que va suposar per al sistema universitari el Pla Bolonya, que va implantar l’Espai Europeu d’Educació Superior, l’especialització cal anar a cercar-la als màsters i postgraus.
Si revisem l’oferta de màsters i postgraus relacionats amb les llengües o les humanitats veurem que ara mateix no hi ha absolutament cap estudi especialitzat que tingui la formació en sociolingüística i política lingüística com a eix principal. De fet, de tots els ensenyaments relacionats que assenyalava en un article al seu blog l’avui conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, no en queda cap ni un.
En aquesta mateixa publicació ja indicava que aleshores no hi havia cap màster oficial únicament de formació en sociolingüística i política lingüística a Catalunya; de totes maneres, l’orientació que hi donava el conseller tenia més un vessant acadèmic que professionalitzador i anava encaminada bàsicament en direcció al doctorat en política lingüística.
La pregunta que em faig és si realment és necessari el doctorat per exercir com a professional en aquest àmbit, ja que tot i que estic segur que quatre anys de recerca per elaborar una tesi doctoral han de ser un bon bagatge intel·lectual, també és ben cert que tampoc no cal allargar-ho innecessàriament. Potser, i només potser, és quan l’alumne, endut per la dinàmica —desbocada?— de publicacions d’articles d’investigació en revistes científiques, s’instal·la en l’anàlisi i no en la intervenció, però això ja seria, penso, un altre debat sobre les universitats que ara no toca.
La qüestió que estava plantejant, però, és tota una altra: podem trobar formació en sociolingüística de qualitat a les universitats en aquest àmbit de coneixement per especialitzar-nos? La resposta és un no rotund i, fins i tot, podríem allargar-ho perquè tot neix del mateix problema, la manca de vocacions en l’àmbit de la filologia catalana. Si ja no tenim demanda d’alumnes disposats a cursar aquesta especialitat, ja ens podem imaginar quina pot ser l’oferta de màsters i postgraus que s’han de nodrir dels alumnes que acaben amb èxit aquest grau.
La (no) oferta formativa per a graduats universitaris
Si anem a examinar quina és l’oferta ara mateix de segon cicle d’estudis universitaris veurem que, si resseguim algunes de les propostes que feia Francesc Xavier Vila, pràcticament no queda res de res.
Així doncs, podem consultar el Màster en Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalanes de la UAB i la UB. A la mateixa web de l’ensenyament s’hi diu que «proporciona formació necessària […] per a professions relacionades amb […] l’assessorament i dinamització lingüístics», una especificació que podríem entendre relacionada amb la política lingüística fins a cert punt. Ara bé, quan entrem dins del contingut ens adonem que realment del conjunt de seixanta crèdits del màster només en dediquen deu a la formació en sociolingüística —un 16,67% del total—, tot i que només s’activen en anys alternatius.
A més d’aquest ensenyament, la Universitat de Barcelona oferia un màster propi en Assessorament Lingüístic, Gestió del Multilingüisme i Serveis Editorials —he intentat trobar quan va desactivar-se però n’he estat incapaç—, que s’estructurava en dos postgraus que podien cursar-se per separat, i del qual només n’ha sobreviscut el d’assessorament lingüístic.
En aquesta relació d’ensenyaments universitaris també es feia referència al postgrau en Gestió de la Diversitat Lingüística i Cultural, en aquest cas organitzat per la UOC, del qual només ha sobreviscut aquest vídeo promocional i alguna altra perla en forma de conferència del Pere Mayans, a la qual, tot sigui dit de passada, convindria donar-hi un cop d’ull.
Podria referir-me a altres estudis, però estan més orientats a l’ensenyament específic del català que no pas a la formació en sociolingüística. A més a més, fins al curs 2023-2024, el CUSC va organitzar el curs superior universitari «Els discursos sobre la promoció del català: perspectives i argumentaris», de 120 hores, que tampoc ja no es troba dins de l’oferta formativa de la Universitat de Barcelona.
Finalment, també el CUSC organitza el Seminari del CUSC-UB de sociolingüística i política lingüística, que perviu encara avui dia i que té enguany un programa força atractiu, però evidentment no compta amb un itinerari formatiu que doti els futurs professionals d’eines suficients per fer front als reptes de la llengua catalana en sociolingüística i, per tant, no hi ha cap universitat catalana que atenguin aquesta demanda, però sent honest també em pregunto si aquesta demanda existeix; sigui d’una manera o d’una altra la realitat és que he estat cercant formació en sociolingüística des que vaig acabar el grau i no hi ha hagut manera de trobar-ho.
Tornant al CUSC, sorprèn també que diguin que donen resposta a necessitats tant acadèmiques com educatives quan resulta que pel que fa a oferta formativa estem com estem, però també és evident que no és pas el CUSC qui ha de resoldre aquesta mancança de la qual en són responsables les universitats públiques del país. En aquest sentit, sí que és cert que la tendència mercantilista —excessiva?— en què viuen instal·lades les universitats catalanes tampoc sembla que hi hagi d’ajudar gaire.
Què diu la Llei 2/2023, del sistema universitari?
La Llei orgànica 2/2023, del sistema universitari, no indica textualment l’obligatorietat d’extingir els màsters amb poca demanda, però també afirma que per impartir un ensenyament es requereix un informe que n’acrediti la necessitat i la viabilitat acadèmica i social. És obvi, doncs, que les universitats prenen i prendran decisions sobre l’oferta de màsters en funció de les lògiques del mercat, per la qual cosa la demanda de l’alumnat —o la no demanda, en aquest cas— marcarà el futur d’alguns ensenyaments universitaris.
Potser hauríem de recordar a les universitats públiques que un principi bàsic del servei públic és la prestació de serveis que, per definició, acostumen a ser deficitaris, i que és precisament per aquest motiu que els cobreix l’administració pública.
XXXVIII Curs de Sociolingüística de la Nucia
En darrer lloc, no volia oblidar-me del Curs de Sociolingüística de la Nucia que des del 1988 és un punt de trobada ineludible de la sociolingüística en llengua catalana i que s’ha convertit per mèrits propis en el curs degà pel que fa a la formació en sociolingüística. El Curs articula cada edició al voltant d’una qüestió principal amb la finalitat de desplegar uns continguts i uns objectius sobre aquest eix temàtic, i enguany ha dedicat una part important de la programació a la Llei 1/2024, mal anomenanda de llibertat educativa.
Precisament el mes passat vaig assistir a l’edició del 2025 i la setmana vinent li dedicaré un article monogràfic en què tractaré de situar alguns dels temes que s’hi van tractar perquè són una part important dels punts sobre els quals recau, penso, el futur de la llengua.
Epíleg: avanç informatiu
Ja avanço que n’hi haurà uns quants de sucosos que entren dins dels objectius temàtics d’aquest blog; de moment, puc avançar que la ponència que hi va presentar el catedràtic de Sociolingüística de la Universitat Rovira i Virgili, Miquel Àngel Pradilla, va ser molt significativa perquè hi exposava dues dades bàsiques: per una banda, la davallada de la llengua d’identificació entre els joves de llengua inicial catalana; per l’altra, la consolidació en els joves catalans d’una identitat bilingüe català-castellà.
També hi van tenir força presència, com no podia ser d’altra manera, atès el context polític actual, els resultats de la votació de la llengua base i de com hi ha diferents maneres de comptar un resultat perquè sempre beneficiï el castellà, però tot això ja serà la setmana que ve.
Ampliació a 28 de desembre de 2025
Després de l’impacte que va tenir la publicació d’aquest article vaig rebre alguns missatges que anaven encaminats a esmenar el fet de no haver inclòs alguns ensenyaments en el llistat que vaig elaborar. Espero que aquesta publicació valgui per a corregir-ho.
Com alguns lectors del blog em van assenyalar, a la publicació original vaig deixar d’incloure dos ensenyaments prou significatius als quals també m’hauria d’haver referit, ja que per contingut anava en la línia de l’objectiu de l’article.
Oferta al grau en Lingüística
Així doncs, vist i revisat tot plegat, en primer lloc, hauria d’haver fet referència al grau en Lingüística de la Universitat de Barcelona. Sens dubte és el grau de referència conjuntament amb el de Llengües Aplicades de la UPF que dedica el contingut formatiu al coneixement de les llengües, ja siguin les europees —alemany, anglès, basc, francès, gallec, grec, italià, neerlandès, polonès, portuguès, romanès i rus—, com també llengües semítiques —àrab i hebreu.
Ara bé, si ens centrem en el contingut específic d’assignatures de l’àmbit de la sociolingüística i la política lingüística veurem que dins del pla d’estudis l’oferta se centra en quatre assignatures: Sociolingüística i Variació i Polítiques Lingüístiques, que en ambdós casos són obligatòries, i les optatives Ecologia i Planificació Lingüístiques i Antropologia Lingüística. En el cas d’aquestes dues optatives, quant a la primera, l’objectiu és la comprensió de conceptes com el contacte de llengües, el multilingüisme o el canvi i evolució sociolingüística; pel que fa a la segona, l’antropologia lingüística cerca entendre el llenguatge com una pràctica cultural i, per tant, des del punt de vista de la sociolingüística ens pot servir per explorar un d’aquells mantres que s’ha repetit de forma insistent referit a les llengües i que és cada una reflecteix una visió del món única.
Així, pel que fa a ensenyaments estrictament lingüístics, l’oferta que tenim ara mateix a les universitats públiques veiem que té coincidències clares quant a l’assignatura de Sociolingüística, excepte a la Universitat de Girona, amb una denominació i una oferta de crèdits —només tres— diferent de la resta, i també en el cas del grau en Llengües Aplicades en què es concreta l’oferta en diferents “estudis de casos” a partir dels quals desglossen diferents àmbits d’actuació sociolingüística.
Màster en Llengua i Comunicació Digital
D’altra banda, gràcies a alguns missatges rebuts, vaig descobrir el Màster en Llengua i Comunicació Digital de la Universitat de Lleida, que penso que respon als objectius de la cerca, encara que entra en un àmbit encara més especialitzat com el de la comunicació digital.
Si entrem a analitzar-ho amb detall, per un costat, hi ha el bloc de fonaments lingüístics i sociolingüística amb dues assignatures —Narració, Persuasió i Informació als Mitjans Digitals i Llengua Ideologia i Interculturalitat als Mitjans Digitals— que examina la comunicació intercultural, les ideologies lingüístiques o la persuasió en el món digital.
Per l’altre, cal destacar també l’assignatura Mètodes d’Investigació en Mitjans Digitals. Després de la lectura del programa penso que les bases que ofereix quant a tècniques de recerca qualitativa i quantitativa poden extrapolar-se i ser d’utilitat a altres recerques sociolingüístiques.
Finalment, tenim l’optativa Anàlisi del Discurs Digital, que aborda la construcció de les identitats a partir de textos digitals, i El Tractament del Multilingüisme de Continguts Digitals, que analitza l’impacte del multilingüisme i l’adequació del discurs a diferents perfils socioculturals, dues assignatures que es mourien també dins de la formació d’aquest àmbit d’especialitat.
Per tot plegat, si tenim en compte la importància dels contextos digitals avui dia, aquest màster de la UdL entra de ple en el que molts analistes han qualificat com una de les revolucions del segle XXI, raó per la qual la formació de professionals és imprescindible, sobretot dels procedents d’espais amb llengües diferents d’aquelles que ara mateix ja són llengües hegemòniques a les xarxes socials.
