Etiqueta: política lingüística municipal

La política lingüística municipal: bones pràctiques (3)
La diversitat de contextos sociolingüístics dins del territori català fa que cada municipi hagi de trobar estratègies pròpies i adaptades a la seva realitat; ara bé, tot i això, en tots els casos un factor que es repeteix és la col·laboració dels diferents consistoris amb el Consorci, la Plataforma per la Llengua i el Departament de Política Lingüística. La seva participació garanteix alhora que puguin sorgir aquestes bones pràctiques atesa, en molts casos, la insuficiència de recursos econòmics endèmica que pateixen les arques municipals.¹ Tot i la manca de recursos, aquesta col·laboració i la voluntat dels equips de govern municipals ha permès articular un conjunt de polítiques de foment del català arreu de Catalunya i, d’entre les experiències més rellevants, se’n poden destacar les següents bones pràctiques:

Plans, taules i consells locals per la llengua
1. Taules pel català:
- Sant Cugat del Vallès: constitució a mitjans de març de l’any passat. Té com a finalitat incrementar l’ús del català entre els joves després de conèixer-se els resultats d’una enquesta que constatava una caiguda considerable, en diversos àmbits d’ús, de la llengua catalana, pel que fa a aquesta franja d’edat.
- Granollers: el 2022 va nèixer el Pacte Municipal per la Llengua gràcies a l’impuls de l’ajuntament, amb membres de tots els partits polítics, amb diversos regidors i també representants d’Òmnium, del CPNL i del Departament d’Educació. Posteriorment es va obrir la participació a la ciutadania amb quatre taules de debat, que van elaborar conjuntament unes conclusions per configurar una radiografia sociolingüística de Granollers que va permetre confeccionar amb més precisió unes propostes d’actuació.
- Santa Coloma de Gramenet: desplegament de la Xarxa per la llengua, que reuneix administració, entitats i comerços en un espai de cooperació estable que coordina el CNL L’Heura.
- Vilanova i la Geltrú: la Xarxa d’Espais per la Llengua és un espai de coordinació i participació de diferents entitats vilanovines —impulsat per l’ajuntament l’any 2006— que difon l’oferta formativa de llengua catalana i alhora organitza campanyes de sensibilització de l’ús del català conjuntament també en col·laboració amb el CPNL.
1. Plans estratègics per la llengua (una de les bones pràctiques recomanables precisament perquè impliquen el disseny d’una política lingüística municipal integral, però sobretot supramunicipal, amb la definició d’eixos actuació i la periodificació de les actuacions mitjançant mecanismes de seguiment):
- Pla d’actuació per la llengua al Camp de Tarragona i el Baix Penedès: cerca un compromís polític i el lideratge dels ajuntaments de la zona amb l’objectiu que generin dinàmiques pròpies que afavoreixin l’ús del català i la implementació d’una política lingüística municipal. En aquest sentit, s’han sumat al pla una onzena d’ajuntaments —gairebé un 55% de la població de la demarcació— que progressivament estan creant Taules pel català conjuntament i en col·laboració amb el teixit associatiu local. La generalització d’aquestes bones pràctiques és gràcies a la cooperació amb les entitats, fonamental per assolir una socialització exitosa dels diferents projectes de foment de la llengua que puguin sorgir-ne en l’àmbit municipal. Un factor diferencial d’aquest pla respecte dels altres és l’aposta al voltant dels jocs de taula com un element que afavoreix l’ús del català en espais informals entre infants i joves, una franja d’edat prioritària pel que fa a la promoció de l’ús de la llengua. Al Camp de Tarragona ja s’han dut a terme aquestes trobades a Botarell i Montbrió del Camp que han estat tot un èxit de participació.
- Pla estratègic per la llengua catalana de Manresa: amb la voluntat d’afrontar el moment d’emergència lingüística que viu la llengua catalana l’Ajuntament impulsa un conjunt de bones pràctiques que es concentren en aquest pla de quatre eixos —foment de l’ús social, campanya permanent, accions dirigides a la ciutadania i ús intern— elaborat en col·laboració amb el Consorci, la Plataforma per la Llengua i Òmnium. Una de les peces centrals de la política lingüística municipal de la capital del Bages i que conforma el pla és la Taula del Foment de l’Ús Social del Català que s’ha formalitzat just fa uns tres mesos. Tot i aquesta denominació oficial l’organisme s’ha aprovat pel ple del consistori; consegüentment, compleix el que estipula l’article 62 del Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, i té consideració d’òrgan de participació sectorial o consell amb les obligacions que se’n deriven.
- Pla Estratègic Transversal i Territorial de la Ciutat de Lleida de Foment de l’Ús de la Llengua per a la Igualtat d’Oportunitats 2024-2028: té per objectiu integrar la mirada lingüística en totes les polítiques municipals a la Paeria de Lleida i, per aquest motiu, l’any passat es constituïen la Taula Tècnica Interregidories, que cerca reforçar l’ús del català dins del consistori, i la Taula per la Llengua, amb una visió clarament transversal, que reuneix entitats i institucions que treballen en el foment de la llengua catalana, per tal de de dissenyar accions concretes per millorar-ne l’ús social. Finalment, la Paeria també es compromet a revisar la contractació pública de l’ajuntament per donar compliment efectiu del Reglament d’ús del català aprovat del consistori de les Terres de Ponent.
1. Consells municipals per la llengua:faciliten la planificació i el desplegament de les polítiques públiques mitjançant les funcions que tenen atribuïdes i, en conclusió, són preferibles a una taula. El fet que el consell s’hagi d’aprovar pel ple municipal implica que quedi fixat dins de l’organització de l’ajuntament i que, per tant, la dissolució s’hagi d’acordar també pel plenari.
Ajuntaments com Terrassa o Vilafranca del Penedès han optat també per la creació d’un consell municipal per al foment de la llengua catalana, que és la base per generar unes bones pràctiques a favor de la llengua catalana.

Reglaments municipals d’ús del català (RULC)

La major part dels reglaments d’ús del català es van aprovar entre els anys 1993 i 2003 després d’una campanya del Consorci. En principi, aquests reglaments compten amb una comissió tècnica de seguiment que ha de convocar l’alcaldia, però pot delegar aquesta competència en la regidoria corresponent. És aquesta comissió l’encarregada de reunir-se dos cops l’any per verificar l’estat d’aplicació de les estipulacions establertes al reglament.

L’objectiu d’aquest reglament és tenir uns criteris clars en l’administració interna i en les relacions amb la ciutadania. No és tant una eina de foment de l’ús extern sinó un instrument d’autoanàlisi de com està treballant l’ajuntament les qüestions lingüístiques i depèn de l’ambició de l’equip de govern municipal quant a la implementació de bones pràctiques i polítiques lingüístiques municipals ambicioses. El RULC, però, té la limitació fonamental que no inclou un règim sancionador, per la qual cosa l’incompliment no genera cap conseqüència.

Com acabem de veure la Paeria de Lleida compta amb un RULC que també tenen aprovat i en vigor altres ajuntaments catalans com Barcelona, Terrassa, Badalona, Tarragona, Girona o Reus. Precisament el consistori reusenc en va ser un dels pioners amb l’aprovació d’aquest reglament l’any 1988, que posteriorment va actualitzar i renovar el 2001.

Comerç i llengua
- Vic: va començar a treballar específicament el desplegament d’un pla municipal per la llengua al comerç el 2019 després de constatar mancances en molts establiments —a partir de les dades de l’Ofercat— sobretot en referència a la llengua de salutació. Així doncs, amb el CNL d’Osona van dur a terme visites presencials als comerços —més de cinc-centes observacions directes relatives als rètols informatius i la llengua oral d’adequació— amb tècnics municipals, de normalització lingüística, agents cívics i traductors pagats pel consistori, cosa que va permetre informar de les diferents normatives d’aplicació als comerços, també pel que fa referència a la llengua. Aquesta forma de començar les inspeccions era molt més pedagògica que no pas directament amb la policia municipal, cosa que s’ha demostrat pels resultats: finalment només s’ha iniciat un únic expedient sancionador —cal recordar que els municipis tenen capacitat sancionadora i plena seguretat jurídica segons ha confirmat l’Agència Catalana del Consum. D’aquestes visites se’n van desprendre unes bones pràctiques molt concretes com la incorporació d’aquests establiments al projecte Comerços aprenents, però a la vegada també ha estat una forma d’incorporar-los a campanyes lingüístiques com “A l’abril cada paraula val per mil” en què col·laboren els comerços vigatans. Els resultats més recents de l’Ofercat a la capital d’Osona han mostrat una millora significativa en la llengua de salutació i de disponibilitat dels comerços, un indicador que referma l’aposta del consistori en aquest sentit.
- Manresa: han volgut anar més enllà d’una campanya informativa dels deures lingüístics dels comerços i hi van implicar també el Consell Comarcal del Bages, la delegació comarcal del Col·legi Oficial de Gestors Administratius, el Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa, l’associació de comerciants i el Gremi d’Hosteleria i Turisme del Bages. Aquest tractament integral ha permès actuar des de la base de forma preventiva en el moment de l’obertura dels negocis, per exemple, com en el cas de l’emissió dels informes tècnics necessaris per part de les empreses d’enginyeria. L’objectiu del consistori manresà ha estat sobretot evitar l’incompliment de la normativa lingüística previ a l’obertura del negoci perquè tot i que els ajuntaments tenen competències pel que fa a la inspecció també cal personal per poder-les dur a terme. Encara sobre aquesta qüestió l’Ajuntament, com una altra mesura preventiva, ha canviat el formulari d’alta dels comerços i hi ha afegit una explicació sobre l’obligatorietat de posar el nom de l’establiment en català.
Campanyes de sensibilització i ús personal
- Terrassa: van pensar que calia augmentar l’ús interpersonal des de la constatació que hi ha molta gent que el sap parlar però no l’utilitza. Amb aquest objectiu van adaptar a nivell municipal la campanya “21 dies. D’entrada, en català”, amb vídeos protagonitzats per figures públiques com Lildami o Pere Arquillué, treballadors municipals i comerciants locals. Amb molt poc pressupost —íntegrament dedicat al muntatge dels vídeos— l’impacte ha estat altíssim en xarxes socials i ha contribuït a generar un estat d’ànim col·lectiu favorable al català en una campanya amable en col·laboració amb el CNL de Terrassa i Rubí.
- Valls: l’espai de cooperació del teixit associatiu per promoure l’ús del català, Valls per la Llengua, és una xarxa civicoinstitucional —la regidoria finança la campanya i les entitats cíviques hi aporten els recursos humans— que ha estat capaç de mobilitzar les associacions vallenques i de generar campanyes innovadores com el Convit, centrades en el canvi d’hàbits lingüístics. Al Convit s’anima els participants —fins ara més de dues-centes persones— a seguir una formació en assertivitat lingüística que cerca donar eines al parlant per evitar la norma de convergència lingüística per, a continuació, convidar-los al repte de mantenir el català en totes les converses durant 21 dies. El Convit és un projecte singular perquè un altre dels objectius que té és constatar els canvis que es produeixen en el parlant. Per això es recullen dades —mitjançant un qüestionari que responen diàriament i al final— per valorar l’impacte de la formació i quina és la percepció de canvi d’hàbit lingüístic que han experimentat.
- Sant Cugat del Vallès: fa només uns dies començava la 1a Setmana del Català amb l’objectiu de fomentar l’ús i l’aprenentatge del català però amb un enfocament eminentment lúdic. Amb un programa variat d’activitats que combinava les xerrades, la música i els jocs, l’ajuntament ha organitzat una iniciativa que vol aglutinar tothom al voltant de la llengua com a sinònim de convivència i cultura compartida.
e) Plans educatius d’entorn

Els plans educatius d’entorn (PEE)² són propostes de cooperació educativa entre el Departament d’Educació i Formació Professional i els ajuntaments. Tenen per objectiu assolir l’èxit educatiu de tot l’alumnat i contribuir a la cohesió social a través, entre d’altres elements, de l’ús de la llengua catalana.

L’Ajuntament de Vilafranca del Penedès s’ha sumat a aquest projecte amb la voluntat d’arribar a una part de la ciutadania que no pot gaudir, per les raons que sigui, d’activitats de lleure. Un dels programes interessants és l’Ocistiu amb una àmplia oferta gratuïtes o a preus molt baixos adreçat a infants o joves. A sobre, enguany s’han previst tallers de suport i acompanyament educatiu a totes les escoles de la capital de l’Alt Penedès per als alumnes de 5è i 6è de primària i la voluntat és arribar a més de dos-cents alumnes en total.

L’objectiu és enriquir l’itinerari educatiu i de lleure dels joves de manera que es vinculi l’educació formal i la informal amb la llengua catalana com a nexe d’unió i element de cohesió social.

Un dels avantatges que té un PEE és que parteix de la realitat social del municipi i, per tant, s’adapta a les seves necessitats específiques, en aquest cas de Vilafranca. A més a més, el PEE connecta els diferents agents educatius —socials, culturals, esportius i de lleure— a fi de donar continuïtat a les accions que es duen a terme sempre sota una visió comunitària, és a dir, per reforçar el sentiment de pertinença.

Altres iniciatives innovadores (en entitats supralocals)

Com podrem veure a continuació aquest mosaic d’experiències i bones pràctiques mostra que, malgrat la diversitat de contextos, hi ha una tendència compartida cap a la innovació, la transversalitat i la corresponsabilitat entre ajuntaments, diputacions, Generalitat i teixit social.
- Mòdul de gestió d’usos lingüístics: des de l’àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona es dona suport als ajuntaments de la demarcació per dur a terme polítiques de sensibilització lingüística. És per això que al Programa de direcció d’escoles bressol municipals s’ha incorporat aquest mòdul. És al principi quan s’estableix com es relacionen els docents amb l’infant i, sobretot, amb les seves famílies. Per això mateix, és fonamental que les direccions tinguin sensibilitat lingüística i aprenguin a relacionar-se amb les famílies en els contextos multilingües en què es troben actualment sense que impliqui abandonar l’ús de la llengua.
- Campanya de control i disciplina de mercat: També a la Diputació de Barcelona es proporciona aquest servei que consisteix en l’assignació de dos inspectors capacitats per l’Agència Catalana del Consum per poder dur a terme les inspeccions en els diferents comerços del municipi. La finalitat en aquest cas, òbviament, és verificar el compliment dels drets lingüístics dels consumidors.
- Oportunitat 500: fins ara he exemplificat algunes bones pràctiques en ciutats mitjanes i grans, però cal tenir en compte que el 51% del territori de Catalunya l’ocupen els micropobles —menys de mil habitants— que a la vegada també són el 51% de municipis del país. És important remarcar aquestes dades perquè majoritàriament són poblacions que no tenen ni recursos ni capacitat tècnica per dur a terme polítiques lingüístiques, però sí que en tenen la voluntat. Arran d’aquesta constatació l’Associació de Micropobles es va posar a treballar conjuntament amb el Departament d’Igualtat i Feminismes i el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) per poder acollir refugiats en aquests municipis. Ha estat un procés en què també s’ha ofert un contracte laboral als refugiats que s’hi han acollit així com la possibilitat de llogar una casa al municipi. El projecte ha estat un èxit i molts nouvinguts van aprendre ràpidament el català gràcies al voluntarisme dels veïns que els van acollir a casa.
1. Queda pendent per a més endavant un article amb el qual intentaré respondre la pregunta de per què no hi ha mai recursos per a la política lingüística. ↩︎
2. Per a la creació d’un PEE el municipi ha de tenir centres de complexitat educativa amb un índex del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu igual o superior a 1,2 i ho ha d’acordar el ple municipal. ↩︎
9 d'octubre de 2025
La política lingüística municipal: marc operatiu, organització i diagnosi (1)

Introducció i objectius

Arran de l’aparició d’aquesta notícia —ja havia comentat a la presentació del blog que la política lingüística havia de ser un dels pals de paller — vaig començar a pensar en la necessitat de descriure des d’un punt de vista general tots aquells espais més destacats pel que fa a la intervenció en l’àmbit de la política lingüística municipal, una qüestió que ja havia remarcat el conseller Francesc Xavier Vila en més d’una aparició pública.

Amb aquest objectiu vaig anar aplegant informació dels mateixos ajuntaments implicats així com de jornades especialitzades. M’interessava sobretot mostrar com s’organitza, s’executa i s’avalua la promoció del català a escala local a partir de testimonis de representants polítics, però també dels tècnics —procedents d’ajuntaments, serveis territorials, del Consorci per a la Normalització Lingüística i de la Plataforma per la Llengua.

Durant aquest procés va ser especialment remarcable l’oportunitat d’assistir virtualment a la Primera Jornada sobre Política Lingüística als Municipis celebrada a Sant Cugat del Vallès així com consultar els enregistraments de les dues edicions de la Trobada de Municipis Actius pel Català de la Plataforma per la Llengua.

En aquests fòrums de debat i intercanvi es van poder identificar un conjunt de pràctiques en l’àmbit de la política lingüística municipal: mesures consolidades i altres de caràcter emergent que, tot i compartir una tradició comuna de planificació lingüística a l’espai català, presentaven particularismes territorials vinculats a la demografia, al teixit associatiu, al paisatge comercial i a la idiosincràsia de cada municipi, però alhora trasplantables a altres realitats del país. Una primera revisió d’aquest material em va permetre constatar l’existència d’unes accions amb el comú denominador de la promoció de la llengua que, en alguns casos, no tots, romania circumscrita a contextos locals.

Serveis d’assessorament de polítiques lingüístiques municipals

En suma, l’objectiu primordial és respondre la pregunta de què pot fer-se des de l’àmbit municipal per promoure la llengua catalana entre la ciutadania de manera que esdevingui una opció normalitzada i disponible per a tothom.

Marc i metologia: fonts, criteris i corpus d’anàlisi

Per abordar de manera sistemàtica les polítiques de promoció del català des de l’àmbit municipal, he necessitat establir un doble marc de referència: d’una banda, el marc jurídic i competencial que defineix les atribucions pròpies o delegades dels ajuntaments; de l’altra, un marc operatiu, constituït per les experiències, les dades i els instruments que les corporacions locals i els ens consorciats han anat desplegant relacionats amb la política lingüística.

El que he intentat és descriure aquest conjunt d’accions però integrar-les dins d’una lògica de governança multinivell en què els ajuntaments apareixen com a agents d’execució directa —gestió de l’atenció ciutadana, contractació pública, suport a entitats—, però també com a nodes de coordinació amb altres actors de l’entorn més immediat —sobretot estic pensant amb el Consorci per a la Normalització Lingüística i la Plataforma per la Llengua, però també la societat i el teixit associatiu, entre d’altres.

Finalment, vull destacar que la tria metodològica ha estat deliberadament híbrida: qualitativa pel que fa a la recollida de testimonis i quantitativa en la utilització de dades demolingüístiques (ECEPH, EULP, Ofercat), cosa que m’ha permès situar cada experiència en el seu context sociolingüístic real.

Política lingüística municipal: tipologies i casos

Els ajuntaments catalans presenten una diversitat organitzativa notable pel que fa a la gestió de la política lingüística, que depèn tant del nombre d’habitants com de la tradició política i de la voluntat dels equips de govern. A grans trets, es poden identificar tres tipologies principals:

a) Municipis amb regidoria específica de llengua

En ciutats mitjanes i grans, com Terrassa, Girona, Sant Cugat del Vallès, Vic o Vilafranca del Penedès —en cap cas l’objectiu ha estat fer la llista completa dels ajuntaments, sinó destacar alguns dels més importants—, s’han creat regidories exclusives o compartides de política lingüística.

Aquestes estructures permeten incorporar la llengua a l’agenda política de primer nivell, crear consells municipals per la llengua, impulsar reglaments d’usos lingüístics i desplegar plans locals amb el català com element dinamitzador central.

La regidoria esdevé així un actor clau en la coordinació amb el CPNL i la Plataforma per la Llengua, i en la introducció de la perspectiva lingüística en totes les polítiques públiques —contractació, comunicació, serveis socials, etc.— perquè al capdavall la llengua és com una bombolla que afecta tots els àmbits o sectors dins i fora del consistori.

b) Municipis amb comissions o taules de coordinació

Altres consistoris —alguns també amb regidoria específica— opten per mecanismes de governança horitzontal, com taules locals per la llengua o comissions mixtes amb participació d’entitats, escoles, associacions esportives i culturals.

Aquesta fórmula resulta especialment eficaç en municipis petits i mitjans —com en el cas de Valls, però també el d’ajuntaments com Malgrat de Mar o Granollers— on la proximitat facilita la implicació col·lectiva que supleix la infradotació pressupostària d’ajuntaments i entitats en aquest sentit i que impedeix tenir una política lingüística municipal dotada econòmicament.

c) Municipis amb integració transversal

Finalment, hi ha ajuntaments que no disposen d’una regidoria ni d’una comissió formal, però que han integrat la política lingüística municipal en projectes i àrees ja consolidades, com educació, cultura o serveis socials. Així, destaca la col·laboració de la Xarxa per la Llengua de Santa Coloma de Gramenet amb el projecte municipal Viu el Fondo, del Servei de Convivència de l’Ajuntament, que permet fer més present el català. També l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ja va promoure al seu moment la creació de la Xarxa d’Espais per la Llengua, que coordina les diferents campanyes de foment i sensibilització en col·laboració amb associacions locals.

En canvi, la creació de de l’àrea de Política Lingüística per part del consistori de Cornudella del Montsant, ha estat assumida directament per alcaldia, i és que des d’alguns ajuntaments s’afirma que és des de la batllia que es té una visió veritablement transversal de les polítiques que duu a terme el consistori, per la qual cosa poden optimitzar-se les accions encaminades al foment del català.

Un tret comú: el paper del CPNL

Més enllà d’aquestes tipologies, tots els models comparteixen un element essencial: la cogestió amb el Consorci per a la Normalització Lingüística. Atès que una de les línies de treball d’aquest ens és la creació de sinergies amb els agents socials i econòmics per garantir i millorar la presència de la llengua catalana en tots els àmbits, els projectes majoritàriament neixen i creixen fruit d’accions coordinades i en cooperació amb el Consorci, però també amb els agents locals, cosa que garanteix un enfocament arrelat a les necessitats del context més immediat dels municipis.

Els serveis locals de català constitueixen una columna vertebral tècnica que garanteix la coherència amb els plans generals que emanen de la política lingüística municipal i alhora ofereixen als ajuntaments instruments concrets per poder implementar els plans de foment: auditories lingüístiques, tallers de sensibilització, cursos adaptats, plans d’autonomia lingüística, suport a campanyes i assessorament en matèria de legislació lingüística entre d’altres qüestions.

Com podem veure, doncs, l’organització municipal de la política lingüística no respon a un únic patró, sinó a una constel·lació d’estructures adaptables, que poden anar des d’una regidoria especialitzada fins a la transversalització en altres àrees. El factor determinant és la voluntat política de situar la llengua al centre de l’acció local i de concebre-la com una eina de cohesió social i de qualitat democràtica.

Diagnosi sociolingüística i instruments de planificació

Un dels requisits previs per dissenyar polítiques lingüístiques municipals amb eficàcia i realisme és disposar d’un coneixement detallat de la realitat sociolingüística local. Els ajuntaments poden recórrer a un conjunt d’instruments que permeten establir diagnòstics precisos i orientar les actuacions.

a) Enquestes i estudis oficials

Les dades provinents de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP) proporcionen una fotografia global dels coneixements i usos lingüístics, amb desglossament territorial —ara mateix estem pendents de la publicació de la informació per territoris durant el mes de novembre d’enguany un cop s’acabin els treballs tècnics. Ara bé, tot i que en alguns casos la representativitat estadística no arriba a l’àmbit municipal, aquestes fonts permeten detectar tendències de fons i establir comparatives amb l’entorn comarcal i nacional.

Fins el 2001 teníem el cens de població, que recollia informació cada deu anys, amb dades molt territorialitzades, a nivell de secció censal, és a dir, preguntant a tota la població. A partir del 2021 perdem la informació de tots els municipis —les dades obtingudes són mostrals i no censals—, és que coneixem com l’Enquesta de Característiques Essencials de la Població i els Habitatges (ECEPH), que també inclou preguntes sobre el coneixement del català i —això és una novetat— sobre usos lingüístics i llengua inicial, però l’ECEPH només ens proveeix de dades dels municipis de més de 50.000 habitants.

b) Enquestes locals i comarcals

Al baròmetre municipal de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat es pregunta per la llengua habitual dels enquestats, un punt de partida interessant però l’únic que es refereix específicament a aquesta qüestió dins de l’enquesta.

D’altra banda, a Girona ja s’ha començat a treballar en un projecte que té per objectiu replicar l’EULP a escala local, o sigui, disposar d’una enquesta similar però d’una comarca o municipi, cosa que permetrà obtenir dades pròpies i ajustades a la realitat del territori. La idea és que la iniciativa parteixi de les corporacions locals i que pugui comptar amb l’assessorament del Departament de Política Lingüística i del Consorci. Aquesta estratègia ajudarà els ajuntaments a reforçar sens dubte la capacitat de planificació lingüística, ja que permetrà definir objectius mesurables i indicadors d’avaluació específics del municipi.

A més de l’assessorament del Departament i el CPNL també cal tenir en compte que la Plataforma per la Llengua també juga un paper actiu amb l’Implicat mitjançant el qual ofereix diverses eines els ajuntaments. Si parlem d’estudis demolingüístics, el servei de diagnosis sociolingüístiques de la Plataforma cerca dotar els municipis d’instruments per aprofundir en el coneixement de la situació de la llengua gràcies a una radiografia específica. Aquests i altres serveis —tallers, cursos o assessorament en política lingüística municipal— es complementen als que ja ofereix el Consorci per a la Normalització Lingüística, cosa que constitueix una bateria d’elements que els consistoris poden utilitzar per desplegar tot el potencial d’actuacions de foment de la llengua catalana que considerin necessari.

c) L’Ofercat i el sector comercial

Un dels instruments més potents de diagnosi és l’Ofercat, que analitza la llengua d’atenció i retolació als establiments comercials. L’estudi, basat en observacions sistemàtiques, mesura la llengua d’inici de conversa, la disponibilitat lingüística i l’adaptació al català. Els resultats serveixen no només per radiografiar el paisatge lingüístic dels barris, sinó també per dissenyar campanyes de sensibilització i formació enfocades al comerç local.

L’Ofercat ha dut a terme centenars de visites a establiments comercials en el marc d’aquest projecte i periòdicament analitza l’estat del català —la planificació per al 2025 preveu visitar municipis del Baix Llobregat amb una població total de gairebé 600.000 persones.

La importància del sector comercial fa que també la Plataforma per la Llengua hi hagi focalitzat l’atenció mitjançant la campanya “Digues bon dia”, que vol ser una eina de sensibilització al servei d’usuaris i de comerços.

Com podem veure, en conseqüència, aquests instruments també poden ajudar els ajuntaments a l’hora de sensibilitzar la població i canviar el paisatge lingüístic en un sector econòmic directament afectat per nombroses queixes de consumidors i usuaris per incompliment de la legislació lingüística.

d) Auditories i tests d’autoavaluació

Els ajuntaments també disposen de recursos per endreçar la casa i conèixer l’estat del català dins del mateix consistori. Durant el 2024 s’ha començat a treballar amb el test d’autoavaluació del català, una eina que permet sistematitzar l’anàlisi dels usos lingüístics interns i externs o dels coneixements orals i escrits del personal d’atenció al públic entre d’altres, cosa que permet tenir una radiografia bastant precisa de l’estat del català dins de l’ajuntament.

Aquest test està pensat per avaluar lingüísticament qualsevol tipus d’organització, de la més senzilla a la més complexa, i ja han començat a treballar-hi alguns ajuntaments.

De la diagnosi a la planificació

Un cop recollides les dades, cal traduir-les en plans d’actuació realistes i operatius. Amb aquest objectiu alguns municipis han optat per elaborar plans lingüístics locals que fixen objectius concrets a curt i mitjà termini —augmentar la presència del català en la retolació comercial, garantir que totes les comunicacions municipals siguin en català i en llenguatge planer o formar el personal d’atenció al públic en bones pràctiques lingüístiques. Com veurem més endavant, aquests plans locals poden cristal·litzar en taules o consells pel català a partir dels quals s’articulen les polítiques establertes en aquests òrgans de participació sectorial.

Totes aquestes accions endegades amb els diferents consells, taules o plans d’actuació són clau perquè les polítiques lingüístiques no quedin en declaracions genèriques, sinó que es tradueixin en accions mesurables i amb continuïtat.

En resum, la diagnosi sociolingüística, la planificació i la cooperació són imprescindibles per a qualsevol actuació municipal, ja que només des d’una anàlisi rigorosa es poden dissenyar polítiques ajustades a la realitat —amb la imprescindible participació de la societat civil— i susceptibles de generar canvis tangibles en els usos lingüístics que és, en definitiva, l’objectiu de qualsevol política lingüística.

25 de setembre de 2025